miércoles, 20 de junio de 2012

lunes, 18 de junio de 2012


PERFORMANCE.


Com altres aspectes de la societat, els criteris pels quals es regiria fins a ara han canviat radicalment....
Entre els factors que han propiciat aquest canvi podem citar:
  • l'impacte de les noves tecnologies,
  •  l'aparició de nous mitjans electrònics d'expressió,
  • la gran incorporació de la dona a l'àmbit creatiu,
  • les noves formes de relació personal,
  •  l'acceptació de la diversitat socio-cultural,
  • i el reconeixement de l'homosexualitat.


Tot això es reflecteix en els temes que tracten els artistes i en els mitjans que utilitzen.
Hi ha una absència d'un discurs artístic predominant, d'una personalitat artística dominant, comparable amb un Picasso, un Pollock o un Warhol.

L'art intenta implicar-se en el món, oblidant la seva abstracció, i s’obre a assumptes de la vida com: el sexe, la mort, la violència, el cos humà, canvis socials.

Freqüentment, hi ha una temàtica de denúncia: opressió de la dona o de les minories, problemes racials, lluita contra la sida,...
Com a conseqüència a això anteriorment citat, existeix una gran diversitat d’estils: des del realisme a l'abstracció serial, del surrealisme a la pintura pura elemental: heterogeneïtat d’opcions. En general, eclecticisme en estil i tècnica.
La gran llibertat expressiva és la característica més valuosa de la cultura plàstica actual.

Això fa que es desenvolupin noves formes d'art ,com és el cas del les Performance que es de lo que parlarem avui:

El terme performance s'ha difós en les arts plàstiques a partir de l'expressió anglesa performance art amb el significatd'art en viu. Està lligat a l'art conceptual, als happenings, al moviment artístic fluxus events i al body art. 
Va començar a ser utilitzat especialment per a definir certes manifestacions artístiques a finals dels anys seixanta.
L'art del performance és aquell en el qual el treball el constitueixen les accions d'un individu o un grup, en un lloc determinat i durant un temps concret.
La performance o "acció artística" pot ocórrer en qualsevol lloc, iniciar-se en qualsevol moment i pot tenir qualsevol durada, una "acció artística" és qualsevol situació que involucri quatre elements bàsics: temps, espai, el cos de l'artista i una relació entre aquest i el públic.
La performance s'oposa a la pintura o l'escultura, ja que no és l'objecte sinó el subjecte l'element constitutiu de l'obra artística.
La performance té parentius amb l'acció poètica, la intermèdia, la poesia visual i altres expressions de l'art contemporani. Alguns criden a tals expressions (idèntiques o molt similars a la performance): live art, action art, intervencions i Manoeuvres.
El sniggling és una forma activista i enganyosa de performance art en públic, que típicament es desenvolupa de manera que els espectadors no s'adonin, inicialment, que s'està executant una performance.
La història del "performance art" comença a principis del segle XX, amb les accions en viu d'artistes de moviments avantguardistes. 

Creadors lligats al futurisme, al constructivisme, al dadaisme i al surrealisme, realitzaven per exemple les exhibicions no convencionals en el Cabaret Voltaire. Entre aquests artistes es destaca la participació de Richard Huelsenbeck i Tristan Tzara.
En l'art contemporani, ens referim a acció poètica quan distingim una performance d'una acció basada en el sentit poètic de l'art, la literatura o la cultura.

EQUINOCCIO...

Aixì es titula la performance realitzada per Florencia Posse Patrone i jo.

Per això en aquesta performance d'alguna manera volem reflectir,per una banda aquesta necessitat personal que en un moment de la vida tenim tots,en la qual necessitem començar de 0 i tornar a néixer per poder abandonar les desicions equivocades.
I per una altra part volem representar que no tot és per sempre, que les coses són efímeres, que no cal aferrar-se a elles, perquè a la vida ,en només un segon, pot canviar tot.
El cos que som avui, demà en pols es convertirà.